divendres, 21 de juny de 2013

3a Moció.



Resultat de la votació de la Moció: PP  4 vots  NO.
                                                     PSOE 2 vots  SÍ.
                                                     BLOC-COMPROMÍS 1 vot SÍ.

Juli Fenollar i Banyuls, regidor/portaveu del grup Municipal de Bloc-Compromís en este Ajuntament, presenta al Ple Municipal per al seu debat i aprovació si s’escau,  la següent

MOCIÓ

La predicció que un grup d'experts va realitzar sobre l'evolució de l'actual sistema de finançament autonòmic, al juny de 2010 i per encàrrec de les Corts Valencianes, s'ha complert. El sistema que va entrar en vigor l'any 2009, i que va substituir a l'anterior de 2001, amb prou feines ha servit per millorar el finançament de la Comunitat Valenciana, que segueix llastrada en els llocs de cua i solament ha millorat una posició, en passar de la 14ª al 13ª sobre un total de 15 comunitats autònomes. La Comunitat Valenciana esta infrafinançada, mentre que les Comunitats Autònomes de Madrid, Balears i Catalunya avancen notablement.

Les dades del dèficit de les comunitats autònomes corresponents a 2012 que el ministre Cristóbal Montoro va fer públics a principis d’aquest més, revelen que la diferència entre els ingressos i les despeses en el cas de la Comunitat Valenciana mantenen un enorme desequilibri. Ni tan sols els ajustaments efectuats al llarg del passat any pel Consell -encara assumint que el pla de reequilibri no s'ha executat en tota la seua integrat, especialment pel que fa als ingressos- han servit per a acostar-se si més no a l'objectiu de dèficit fixat de l'1,5%. La Comunitat va acabar 2012 amb una desviació del 3,45%, el que suposa una despesa 3.500 milions superior als ingressos obtinguts al llarg dels dotze mesos. Adoptar nous ajustaments sembla ser l'única solució possible per a corregir esta desviació i tenir alguna opció d'acomplir el dèficit de 2013, fixat en el 0,7%.

Cada valencià rep de l'Estat 211 euros menys que la mitjana espanyola. Una xifra que dóna, com resultat en termes absoluts, un finançament de 1.000 milions d'euros inferior a la mitjana de la resta de comunitats autònomes. La xifra global correspon a la liquidació del sistema de finançament de 2010.

L'Executiu central va transferir al llarg de 2012 a la Comunitat Valenciana 7.815 milions d'euros per a atendre les despeses corresponents als capítols d'Educació i Sanitat.La xifra, que correspon als lliuraments a compte de l'exercici, no arriba a cobrir el total de les necessitats pressupostàries d'eixes dues carteres (la suma dels dos pressupostos dóna una quantitat de 9.682 milions d'euros). La diferència, 1.867 milions, són diners que l'Executiu ha de satisfer amb la liquidació del sistema de finançament, però que en cap cas han arribat encara a les arques de la Generalitat. És a dir, la Generalitat va rebre al llarg de 2012 un 23,9% menys de fons per a les carteres socials per excel·lència.

Els lliuraments a compte que realitza l'Executiu central sobre aquestes dues carteres ofereixen altra dada a destacar. El finançament que eixes quantitats suposen sobre les polítiques sanitàries i educatives de cada departament reflecteixen també la despesa per habitant que el Govern realitza en aquests àmbits. I les dades tornen a ser esfereïdores. Durant 2012, cada valencià ha rebut de l'Executiu que presideix Mariano Rajoy 1.523 euros per a la seua educació i la seua atenció sanitària. La xifra és la segona més baixa de totes les autonomies.

Els valencians es queden, a més, ben lluny de la mitjana per habitant. En concret, a més de 324 euros. La xifra és resultat d'aplicar els 81.782 milions d'euros corresponents a la suma de lliuraments a compte a les comunitats autònomes del règim general, sobre els 44.262.842 habitants d'Espanya -una vegada descomptats, òbviament, les dades del País Basc i Navarra-. Sis comunitats autònomes (a més de la valenciana, Múrcia, Balears, Canàries, Andalusia i Madrid), estan per baix d'aqueixa mitjana 

La dada per habitant reflecteix a més diferències abismals amb altres regions. Cantàbria va rebre 1.404 milions d'euros en 2012 per a atendre les polítiques socials dels seus 593.861 habitants. És a dir, cada càntabre va obtenir 2.364 euros per a atendre centres de salut i col·legis, entre uns altres. Cantàbria és, a més, una de les regions a les quals el Govern atén en la seua totalitat i en l'any natural la totalitat de les seues despeses en sanitat i educació. La diferència amb la Comunitat Valenciana supera els 840 euros per persona, és a dir, un 55% més. La dada de dèficit de Cantàbria en 2012 va ser del 1,12%.

La diferència amb la mitjana espanyola també és una constant en la liquidació dels sistemes de finançament autonòmic -una dada que posa de manifest l'escassa voluntat del Govern central per a corregir una situació de manifest maltractament financer. Els 211 euros de diferència entre el que va rebre un valencià en 2010 i el que va obtenir de mitjana cada ciutadà espanyol, foren 194 euros en 2009, 337 euros en 2008, 291 euros en 2007, 224 euros en 2006, 192 euros en 2005, 170 euros en 2004...

De fet, si es calcula la població de la Comunitat de cadascun d'aqueixos exercicis -dades oficials de l'INE amb data 1 de gener de cada any- i es comptabilitza aqueixa diferència amb la mitjana espanyola, el resultat reflecteix que en 2010 la Comunitat hauria d'haver obtingut 1.053 milions d'euros més, en 2009 altres 968 milions addicionals, en 2008 fins a 1.648 milions... i així fins a sumar, entre 2002 i 2010, una quantitat que supera els 9.000 milions d'euros. Dit d'una altra manera, si el finançament de la Comunitat Valenciana haguera arribat a la mitjana espanyola des de 2002, les arques autonòmiques haurien d'haver ingressat 9.000 milions d'euros addicionals.

D'acord amb la LOFCA, en concret amb allò que determina l'article 2.1.b) , l'Estat ha de garantir l'equilibri econòmic de les Comunitats Autònomes, a través de la política econòmica general, d'acord amb l'establert en els articles 40.1, 131 i 138 de la Constitució.  Correspon per tant a l'Estat, adoptar les mesures oportunes tendents a aconseguir l'estabilitat econòmica interna i externa i l'estabilitat pressupostària, així com el desenvolupament harmònic entre les diverses parts del territori espanyol. A estos efectes, s'entén per estabilitat pressupostària la situació d'equilibri o de superàvit, computada en termes de capacitat de finançament, d'acord amb la definició establida en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, en els termes contemplats en la normativa d'estabilitat pressupostària.

Eixa situació no és la que es desprèn de l'anàlisi dels estats comptables de la liquidació de l'any 2009 feta pública a novembre de 2011 per part del Ministeri d'Hisenda, en base al nou sistema aprovat amb la Llei 22/2009. I deixa clar que cal corregir amb urgència el sistema vigent perquè trenca els principis de suficiència, lleialtat institucional i que no facilita l'aconseguiment de l'estabilitat pressupostària que és obligatòria per Llei.

En esta liquidació corresponent a l'exercici de 2009 es distingeixen expressament els recursos que proporciona el statu quo d'acord al model anterior a cada comunitat i els afegits en aprovar el nou model. Els primers representen el 90% dels recursos i els segons el restant 10%. Per tant, com ja ha estat reiteradament denunciat, continua sense contemplar-se la realitat demogràfica valenciana de manera injusta i una part de la nostra població no està rebent el finançament per càpita que ens correspon. Així, la Comunitat Valenciana rebia 8.289 milions d'euros segons la distribució derivada del statu quo anterior (un 14,1% menys que la mitjana per habitant de totes les CC.AA.) i pels recursos afegits va rebre 1.413 més. Encara que en aquests últims obté ingressos per habitant per damunt de la mitjana, en tractar-se d'una quantitat molt inferior la millora total i solament li permet aconseguir el 90,5% dels recursos mitjans. En unes altres paraules: el pes del statu quo segueix mantenint a la Comunitat Valenciana molt allunyada de la mitjana, privant-la a 2009 de 1.018 milions d'euros, una xifra equivalent als retalls i ajstaments en Educació i Sanitat en què ha estat obligada la Generalitat des del govern central per a arribar als objectius de dèficit per a 2012 que no han servit, finalment, per assolir l'objectiu que ha estat més que duplicat.

A més, s'ha generat també un dèficit públic important, per exemple, perquè en el termini de dos anys (de 2007 a 2009) els recursos de les comunitats van caure un 20% mentre les seues necessitats de despesa augmentaven un 6%. És a dir, el sistema no tenia prevista una solució davant una potencial caiguda d'ingressos.

Els ingressos han caigut com a conseqüència de la forta crisi econòmica que patim agreujada per les polítiques destinades a rescatar un sistema financer que ha tingut una gestió negligent i en alguns casos dolosa. També,  les necessitats de despesa són majors per canvis de naturalesa demogràfica, que són els que estan darrere de les demandes de serveis de sanitat, educació i serveis socials. I per últim, les necessitats pròpies d'una economia i una societat com la valenciana que demanda d'uns altres servicis, tan necessaris com els bàsics que finança l'Estat, per a tornar a generar benestar, treball i creixement.

Podem constatar que ni el model anterior o el vigent des de 2009 no estan pensats per absorbir la caiguda d'ingressos experimentada en el nostre país en els últims tres anys. Ni tan poc per a aportar recursos per fer front a un endeutament exagerat, per a obres i altres despeses que no han generat benestar ni present i ens han hipotecat el futur. Ni tampoc per atendre la nostra realitat social i econòmica. A més, la LOFCA que parla de l'endeutament com a font de recursos, es refereix bé a deutes per a finançar mers desajustaments de tresoreria de curt termini, bé a deutes moderats i relativament estables en el temps per a finançar inversions, la càrrega de les quals puga ser satisfeta conformement als criteris generals. Però no contempla allò que podem anomenar com deute il·legítim, les quantitats emprades per a finançar a tercers, en el cas valencià, empreses del sector públic que han tingut una nefasta gestió com evidencien els seus balanços.

Mentre es resol un nou sistema de finançament, que hauria de garantir la nostra necessitat de recursos, cal a evitar el col·lapse del sistema de serveis públics fonamentals que presta la Generalitat. Davant la situació descrita, l'administració central, hauria d'assumir part del nostre deute autonòmic o assignar dotacions específiques per a fer front a la càrrega d'interessos.

Per tot això, d'acord amb el principi d'igualtat constitucional i "desarrolloarmónico" contemplat a l'article 2 de la Llei de Finançament de les
Comunitats Autònomes (LOFCA), i per a garantir el serveis que presta la Generalitat Valenciana presentem la següent PROPOSTA:


1. El Ple de l’Ajuntament de SALEM insta el Consell a fer les gestions immediates davant el Gobierno de Espanya per a compensar, d'acord amb el principi d'igualtat constitucional i "desarrolloarmónico" contemplat a l'article 2 de la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) amb l'ingrés estimat de 11.000 milions d'euros corresponents al deficient finançament des de l'any 2001 fins a l'actualitat.

2. Demanar al Consell que retrà compte, davant les Corts, del compliment d’esta resolució en el terminis de 3 mesos des de la seua aprovació.

SALEM, 23 d’abril  de 2013.







SR. ALCALDE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE SALEM.