M’ha semblat tan interessat l’article del sempre admirat i molt rspectable Francesc de Paula i Burguera que, tot seguit, el penge per a reflexió de la gent a qui puga interessar. Resulta que en el seu dia, també vaig llegar l’article del Mundo a què hi fa referència Burguera, l’autor del qual no tin el plaer de conèixer de res, i em va deixar sorprés, preocupat, com sempre que llig alguna cosa relacionada amb el feble nacionalisme valencià. Que uns ho vegem tan clar i que altres…
En les pàgìnes dedicades al País Valencià del diari El Mundo, el columnista i president del Consell Editoral de l´edició valenciana, Benigno Camañas, i sota el títul «¿Dónde está la burguesía ilustrada valenciana?», publicava un article el passat día 19 en el que deia coses com aquestes: «Junto a la crisis econòmica y política, algunos suman la social y se preguntan dónde está esa burguesía ilustrada que históricamente se ha movilizado, en momentos difíciles, para pulsar iniciativas económicas o culturales que dinamizaran la sociedad». I afegía: «Muchos de los prohombres que desde la transición se preocuparon por proyectos colectivos, como un retorno social, perdieron su dinero y en ocasiones hasta su credibilidad personal. Se les catalogó de ´blaveros´ o ´catalanistas´, de izquierdas o de derechas, o se les acusó de buscar su enriquecimiento y prestigio personal… ¿Qué hacer para lograr un rearme de la Comunidad Valenciana?».
L´empresari Federico Félix, president de la Fundació Pro Ave, ha estat entrevistat aquests dies per Amparo Tórtola, també per al diari El Mundo. I ha declarat que condemna l´actitud victimista del PP; es queixa de que els valencians no hem estat ben tractats; que les fusions de CAM i Bancaixa ha estat allò més greu que ha passat durant els darrers anys, perque el Banc d´Espanya s´ha atrevit a fer ací allò que en altres comunitats, com Galicia, no s´ha atrevit, i no ha hagut força empresarial ni política per plantar-li cara; al citat empresari li sembla un error la estratègia del PP de culpar de tots els mals dels valencians al govern de Madrid… I fa la seguënt proposta: «Creo que un partido nacionalista moderado no sería malo para los intereses valencianos. A los vascos y a los catalanes no les va nada mal, ¿no?. En una autonomía con opciones nacionalistas implantadas no hubiera sucedido lo que ha ocurrido aquí con Bancaja y la CAM». I quí hauría de fundar, entre els valencians, aqueix partit nacionalista de l´estil dels que tenen els bascos i els catalans o gallegs? Perque al Pais Basc, a Catalunya o a Galicia, els partits nacionalistes no han nascut per una conveniència dels empresaris. Han nascut per la voluntat sobirana dels ciutadans d´un pais, dels ciutadans que se senten membres d´un poble: del poble català, del poble basc o del poble galleg. I que volen el seu autogovern sense interferències de cap mena. Estem els valencians a nivell de bascos, gallegs o catalans a l´hora de sentir-nos com a poble, com a país, com a nació?
Diu l´empresari Federico Félix que en una autonomia amb opcions nacionalistes implantades no hauría passat el que ha passat ací amb Bancaja i la CAM. Ni altres moltes coses! Per què els empresaris valencians no s´han pantejat donar suport a opcions nacionalistes i han preferit deixar-se en mans d´aquesta dreta valenciana, la més coenta i amb més poc trellat de totes les dretes que en el món son? D´aqueixa dreta que, segons Federico Félix, comet un error quan monta una estratègia de culpar de tots els mals del País Valencià al govern de Madrid?
Benigno Camañas es pregunta al final del seu article: «¿Qué hacer para lograr un rearme de la Comunidad Valenciana, que genere una respuesta única y movilice la opinión pública?». Camañas apunta la possibiltat d´accions col•lectives que solament poden venir del món empresarial; reforçar grups de pressió com AVE; la creació d´un partit nacionalista moderat, capaç de negociar amb la dreta i l´esquerra… No res! Les eleccions s´acosten. I la dreta del PP no està per a romanços. Acaba de crear una comissió per a influir en jutges i fiscals davant les denúncies del PSPV o dels requeriments de la trama Gürtel. El pesident Camps vol tornar a ser elegit president de la Generalitat una altra legislatura. I no voldría que una sentència judicial ho impedira. Aquesta burgesía pepera que ens governa no es xucla el dit. L´altra, la més escasa, la il•lustrada, tret d´excepcions, o no ix de casa o està, encara, en escola.
