dilluns, 13 d’octubre de 2008


El dissabte 11 volguérem acompanyar Paco Muñoz en el moment en què l’Ajuntament de Bocairent li atorgava la medalla de la Ciutat. Plovia, però no tant –ni punt de comparació amb els dies anteriors-, que no poguérem ni traure el cap al carrer. Quina llàstima de 9 d’octubre! Tots els actes suspesos, almenys al meu poble, perquè a la capi pareix que sí reteren tribut al rei En Jaume amb aquella cavalcada que, almenys per TV, no tenia mala pinta, encara que un tant “enblavida”.
L’acte a Bocairent fou molt digne. El parlament de Manel Delgado, portaveu del Bloc i qui proposà la menció, digníssim, reivindicatiu, reflexiu i profund. No gens malament van estar les paraules elogioses del senyor alcalde, llàstima que venint del PSPV sols són això, paraules, però crec que han tingut bastant sort amb el sr. Ferre. El portaveu del PP, impresentable, el que digué i no res, tot és el mateix, això sí, aprofità per carregar contra el Bloc, però “por la boca muere el pez”.
Com sol fer-se, acabàrem dinant en un magnífic restaurant, l’Estació, que des de la darrera reforma no havia tingut el plaer de visitar i, Déu n’hi do! Preciós l’espai, acollidor, confortable, tardorenc entre la pluja. I el dinar, ben digne. Repetirem. Però un bon dinar queda reduït a la mitat si la companyia no és la que cal, cosa que en aquesta ocasió hem de dir que fou de luxe: xarraires i bons conversadors com els amics de l’Olla –o l’antiga Olla, no sé com dir-los-, inoblidables per tot allò que compartírem no fa tant de temps, ara, en taula rodona, el Pep, el Vicent i el Natzari; a més a més Joan Olivares, Carme Doménech o l’Àngel i el meu germà, entre altres. Era curiosa la situació, a part de la taula presidencial, una taula era del PSPV, l’altra del PP i la quarta, nosaltres, el Bloc, EUPV, Iniciativa, ERPV i de tot un poc. Els que millor ho passàrem, clar que sí, perquè en la diversitat està la gràcia!