dimarts, 6 de maig de 2008



Aquest és el meu primer post en aquest nou bloc que no blog, i no per la polèmica suscitada a la xarxa, que em dóna igual, sinó, més bé, perquè vull donar-li-hi un contingut més políticosocial –sóc nacionalista i del BLOC-. L’altre el tinc en bloctum -el bloc de juli-, el qual el destinaré a aspectes més educatius -el meu món de l’Institut- o culturals. A més a més, com resulta que en l’anterior bloc no puc, no sé i mira que ho he intentat, penjar fotos –m’apassiona el món de la fotografia-, doncs intentaré mostrar ací aquelles que m’abellisca.

Començaré parlant-hi de l’acte que el BLOC feu ahir pel matí a Santa Maria de la Valldigna. Com tots els anys, però enguany en aquest lloc tan simbòlic, el BLOC ha concedit el Premi Llibertats Nacionals, en commemoració del 25 d’abril, a l’editorial Bromera. La veritat és que el premi a Bromera és més que merescut. Una editorial valenciana i que ha apostat des del principi, de manera ben ferma, pel valencià. Una editorial que des del camp de la literatura ha fet i fa País, ha contribuït a consolidar la llengua i donar-li la categoria que durant tant de temps se li havia negat.

Tot no són roses però, també hi ha punxes, massa, diria jo, en el camí de redreçament nacional. Ahir la Generalitat li negà al BLOC fer l’acte dins del recinte amurallat del monestir. Incomprensible, però cert. Segons sembla, no els ho permeteren per ser un acte polític. Però no passa res, digué l’organització, i ho feren a la porta, tot just devant de la Porta Reial.

Sí que passa, dic jo, i si és un acte polític què? Quina por se li té a la política? No tenim la sort de viure en una democràcia i poder fer política amb llibertat? O és que tota la política no és igual? Potser ahí estiga la resposta, la política no és tota igual, la del PP continua sent antidemocràtica i feixista. No hi ha dret que la gent del PP tinga la Valldigna com a un cortijo privado de senyoritos per a fer-hi qualsevol cosa, i per contra, un partit amb representació parlamentària no puga fer entrega d’uns premis. Vergonyós!