dimecres, 27 d’agost del 2008

anònims!

Al meu poble passen cosses molt divertides! Aquest acabament d’estiu ha estat sonat. Ja és un fet consumat i hi estem acostumats, però aquest darrer fet ha estat ja el sumun. No sé si a la resta de pobles del voltant es tindrà per costum, espere que no, però ací, de tant en tant, s’hi remeneja la colmena amb aquests actes pamfletaris que no diuen massa de bo de les persones a qui van dirigits ni molt menys de qui hagen sigut els autors.

M’explicaré millor! La nit del diumenge a dilluns algú va sembrar els carrers del poble d’escrits incendiaris. Sí, anònims! Són el pa de cada dia. En aquest cas, un foli per devant i per darrere donant les “gràcies” –i denunciant, sense pels a la llengua- l’anterior alcalde i corporació municipal. Després d’un any i mig encara estem així. No se salva ni l’apuntador, com se sol dir, fins i tot arriba a l’actual corporació municipal que està fent el que pot per eixir de la maror en que s’hi troben ancorats, i ben difícil que ho tenen per traure el cap.

La veritat és que allò que es diu al pamflet, si més no, és “vox populi”, segons alguns, veritats com a catedrals que tothom sap i ningú s’atreveix a dir en veu alta. Ara bé, d’ahí a denunciar de manera tan grollera fets com els que s’hi denuncien, no fa més que deslegitimar a aquells/es que volen enterbolir la vida al meu poble i quasi que, per compassió, deixar en bon lloc aquells/es a qui se vol denunciar.

Les coses no es fan així. De veritat, sent vergonya, fins i tot en pensar, que gent del meu poble haja pogut fer això. S’han de buscar sempre vies democcràtiques, que n’hi han, per a dir les coses, però mai des de l’anonimat, que no és més que un signe de covardia. La veritat és que als pobles som un poquet llenguallarga i malparlats, i se senten comentaris per bars i altres llocs públics bastant fora de lloc, però d’ahí a arribar on hem aplegat, sincerament, crec que hi ha un mar anomenat dignitat que ningú no pot creuar afonant als del costat.

La gent del poble no sé com s’ho hauran agarrat. Supose que, de casa en casa, aquests anònims i llurs comentaris pertinents, estaran fent l’agost, i mai millor dit, però pense que la millor manera de reconduir els fets és oblidar l’incident, no fer-ne cas i actuar com cal, deixant fer als qui tenen potestat, que per a això els hem donat la nostra confiança i el poder. S’ha de participar en la vida democràtica del poble, clar que sí, perquè vies hi ha, el que cal és fer-ne bon ús. La resta, per suposat que tenim dret a parlar dels càrrecs públics, que per això són públics, però mai perdre la dignitat malparlant-ne ni molt meys xafardejant amb les intimitats de les persones, cosa a la qual tothom en té dret i ningú a fer-ne un ús públic i humiliant.

2 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Vaja... és que els 40 anys feren massa mal... i encara Rajoy diu que vol parlar de futur... (sí, però des del passat)

niño raro ha dit...

juli, adivina qui soc? jeje, un alumne teu del curs passat de 4t, m'he creat un blog d'aquestos i m'he enrecordat de que tenies un i m'he pasat.

vinga ! adeu